DIA 9 D'AGOST, DIA DELS POBLES INDÍGENES.

Des de fa temps que viatjo a GHANA, AL DESERT DEL SÀHARA, o AL SUD I CENTREAMÈRICA.

Dedico aquest escrit a tots els Indígenes dels pobles d'arreu del món, així i hi haurà més gent que agafi consciència al seu reconeixement col·lectiu. 

Agost 2.019



El 9 d'Agost, se celebra el Dia dels pobles indígenes

Aproximadament un 5% de la població mundial, és indígena i segueixen patint marginació, explotació, repressió, persecució, tortura i assassinat. Sovint, el robatori dels seus drets els converteix en refugiats i fins i tot els obliga a abandonar la seva llengua, els seus costums i el seu poble. La marginació els condemna a mancances educatives, socials, sanitàries i laborals.

Per tot això, avui dedico aquests apunts a la memòria de tots els pobles del mon que lluitem pel respecte de la seva entitat i que portem diverses dècades lluitant pel respecte de tots els pobles del món, el respecte a la cultura i la conservació d'una identitat pròpia, i d'aquestes aspiracions.

Entenent el dret indígena.

Definir el dret dels indígenes com el reconeixement col·lectiu ès te que incloure dintre dels drets humans i també el dret al seu propi idioma, la seva cultura, religió i el territori i que, tradicionalment, havia habitat el seu poble.

Probablement, l'exemple més recurrent és el dels nervós d'Amèrica del Nord, però aquesta és una realitat que també s'ha donat a Amèrica Central i Sud-Amèrica, així com a Austràlia i Nova Zelanda, Àfrica i en qualsevol latitud: a Àsia, els pobles akha, karen, hmong, jueus, palestins i kalbelya; a l'Àfrica, els senufo, els tuaregs, els pobles bamba, peul o fulani i els massais; i molts altres, com el poble rom o romaní i els armenis, a Europa, o els mennonites, navajos, maies, maputxe, pijao i desenes de pobles amerindis a Amèrica.

En qualsevol cas, resulta complex generar una fórmula que aculli totes aquestes identitats amb relacions molt distintes després de la colonització dels estrangers, entenent sempre que els pobles indígenes han patit injustícies històriques i intentant reparar aquesta situació des de, almenys, mitjans del segle XX. 

Mirant al futur: la Declaració de les Nacions Unides.
Finalment, el 13 de setembre de 2007 es va aprovar la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes de l'ONU. Es tracta, doncs, d'una de les declaracions més importants del desenvolupament internacional de les normes jurídiques i un gran avanç per a centenars de poblacions indígenes a tot el món.

Les grans victòries del dret dels pobles indígenes.

1.- Gaudir plenament de tots els drets humans i les llibertats fonamentals reconeguts a la Carta de les Nacions Unides, la Declaració Universal de Drets Humans (art. 1)

2.- Lliures iguals a tots els altres pobles (art. 2); lliure determinació per perseguir el seu desenvolupament econòmic, social i cultural (art. 3); autonomia i autogovern en qüestionés relacionades amb assumptes interns i locals (art. 4).

3.- Tenen dret a conservar i reforçar les seves pròpies instruccions política, jurídiques, econòmiques, socials i culturals, i a participar plenament, si ho desitgen, en la vida política, econòmica, social i cultural de l'Estat ( art. 5).

4.- Els pobles indígenes tenen el dret col·lecció a viure en llibertat, pau i seguretat i no seran sumades a cap acte de genocidi ni a cap altre acte de violència, inclòs el trasllat forçat de nens del grup a un altre grup (art. 7)

En definitiva, la Declaració dels Pobles Indígenes compta amb 46 articles que asseguren un millor futur per als pobles.

 

Respostes de l'ONU a la crisi de les llengües indígenes 

El Fòrum Permanent de les Nacions Unides per a les Qüestions Indígenes sempre ha cridat l'atenció sobre les amenaces contra les llengües indígenes i ha insistit a prendre mesures per fomentar-les i protegir-les. Amb el pas dels anys, el Fòrum Permanent també va recomanar als estats que donessin suport a la creació de centres d'estudis sobre les cultures i llengües indígenes a les universitats, i va animar l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) a què donés suport aquestes iniciatives.

L'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, adoptada per l'Assemblea General en 2015, té com a
objectiu garantir l'accés igualitari dels pobles indígenes a tots els nivells d'educació i formació professional segons la meta 4.5 dels Objectius de esenvolupament Sostenible. L'ús de llengües indígenes en l'educació i en la formació s'ha presentat com una estratègia per complir aquest objectiu.
Més recentment, en resposta a la recomanació del  Fòrum Permanent de 2016, l'Assemblea General de l'ONU va proclamar el 2019 com l'Any Internacional de les Llengües Indígenes per tal de cridar l'atenció sobre la pèrdua d'aquestes llengües i la necessitat de  conservar-les, revitalitzar-i fomentar-les en l'àmbit nacional i internacional. La UNESCO actuarà com a organisme principal durant aquest
Any.

Accions clau de la UNESCO amb el Pobles Indígenes

* En conformitat amb les disposicions de la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes. La UNESCO promou l'educació plurilingüe basada en la llengua materna en contextos formals, no formals i informals. A Guatemala, la UNESCO dóna suport al dret a l'educació de les nenes indígenes.

El Programa de la UNESCO sobre els Sistemes de Coneixements Locals i Indígenes (LINKS) acull la Unitat de suport tècnic sobre els coneixements indígenes i locals de la Plataforma  Intergovernamental sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (IPBES). 

A l'Àrtic, LINKS treballa en col·laboració amb criadors de rens a Noruega, Suècia i la Federació de Rússia per contribuir a l'anàlisi transdisciplinari dels impactes del canvi mundial i l'adaptació. Els llocs del Patrimoni Mundial, les reserves de biosfera i la xarxa mundial de parcs geològics de la UNESCO constitueixen plataformes que reuneixen comunitats indígenes, governs i diferents actors interessats a cooperar per aconseguir una gestió sostenible.

La reserva de biosfera TSA Tué (Canadà) és la primera reserva de biosfera creada i gestionada íntegrament per un poble indígena: els sahtuto'ines. La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial reconeix la gran diversitat del patrimoni cultural dels pobles indígenes. Mitjançant l'aplicació de la Convenció, la UNESCO dóna suport a la transmissió contínua de coneixements, competències i pràctiques dels pobles indígenes, com ara la cosmovisió dels kallawayas (Bolívia), els ritus d'iniciació masculina dels massais (Kenya), el sistema dóna dels oromos (Etiòpia) i els coneixements dels hanis negres (Vietnam).

Presentació de l'Any Internacional de les Llengües Indígenes 2019 

L'Any Internacional de les Llengües Indígenes, es dedica dedicat a les llengües històricament marginades dels pobles des del Cercle Polar fins a la Península Aràbiga, des d'Austràlia fins a l'Àsia Oriental i Amèrica Central, es va inaugurar a la UNESCO el 28 de gener i se celebrarà al llarg de 2019, amb especial interès del 9 d'agost com a dia clau de la seva celebració.
L'objectiu de la iniciativa és sensibilitzar l'opinió pública sobre els riscos als quals s'enfronten aquestes llengües i el seu valor com a vehicles de la cultura, els sistemes de coneixement i les formes de vida. Per a les Nacions Unides, les llengües indígenes tenen un paper crucial perquè les comunitats de parlants assumeixin la seva destinació i participin en la vida econòmica, cultural i política dels seus països.
En els debats es van abordar temes que van des de l'accés a la informació en llengües indígenes al paper i la contribució dels cercles acadèmics i les organitzacions públiques en la preservació, l'accés i el suport a aquests idiomes, els idiomes indígenes, el desenvolupament sostenible i la pau, i la celebració de les llengües indígenes mitjançant l'expressió artística i la creativitat. 

¡Crea tu página web gratis! Esta página web fue creada con Webnode. Crea tu propia web gratis hoy mismo! Comenzar