DIA 9 D'AGOST, DIA DELS POBLES INDÍGENES.

Des de fa temps que viatjo a GHANA, AL DESERT DEL SÀHARA, o AL SUD I CENTREAMÈRICA.
Dedico aquest escrit a tots els Indígenes dels pobles d'arreu del món, així i hi haurà més gent que agafi consciència al seu reconeixement col·lectiu.
Agost 2.019

El 9 d'Agost, se celebra el Dia dels pobles indígenes
Aproximadament un 5% de la població mundial, és indígena i segueixen patint marginació, explotació, repressió, persecució, tortura i assassinat. Sovint, el robatori dels seus drets els converteix en refugiats i fins i tot els obliga a abandonar la seva llengua, els seus costums i el seu poble. La marginació els condemna a mancances educatives, socials, sanitàries i laborals.
Per tot això, avui dedico aquests apunts a la memòria de tots els pobles del mon que lluitem pel respecte de la seva entitat i que portem diverses dècades lluitant pel respecte de tots els pobles del món, el respecte a la cultura i la conservació d'una identitat pròpia, i d'aquestes aspiracions.
Entenent el dret indígena.
Definir el dret dels indígenes com el reconeixement col·lectiu ès te que incloure dintre dels drets humans i també el dret al seu propi idioma, la seva cultura, religió i el territori i que, tradicionalment, havia habitat el seu poble.

Probablement, l'exemple més recurrent és el dels nervós d'Amèrica del Nord, però aquesta és una realitat que també s'ha donat a Amèrica Central i Sud-Amèrica, així com a Austràlia i Nova Zelanda, Àfrica i en qualsevol latitud: a Àsia, els pobles akha, karen, hmong, jueus, palestins i kalbelya; a l'Àfrica, els senufo, els tuaregs, els pobles bamba, peul o fulani i els massais; i molts altres, com el poble rom o romaní i els armenis, a Europa, o els mennonites, navajos, maies, maputxe, pijao i desenes de pobles amerindis a Amèrica.
En qualsevol cas, resulta complex generar una fórmula que aculli totes aquestes identitats amb relacions molt distintes després de la colonització dels estrangers, entenent sempre que els pobles indígenes han patit injustícies històriques i intentant reparar aquesta situació des de, almenys, mitjans del segle XX.

Les grans victòries del dret dels pobles indígenes.
1.- Gaudir plenament de tots els drets humans i les llibertats
fonamentals reconeguts a la Carta de les Nacions Unides, la Declaració
Universal de Drets Humans (art. 1)
2.- Lliures iguals a tots els altres pobles (art. 2); lliure determinació per perseguir el seu desenvolupament econòmic, social i cultural (art. 3); autonomia i autogovern en qüestionés relacionades amb assumptes interns i locals (art. 4).
3.- Tenen dret a conservar i reforçar les seves pròpies instruccions política, jurídiques, econòmiques, socials i culturals, i a participar plenament, si ho desitgen, en la vida política, econòmica, social i cultural de l'Estat ( art. 5).
4.- Els pobles indígenes tenen el dret col·lecció a viure en llibertat, pau i seguretat i no seran sumades a cap acte de genocidi ni a cap altre acte de violència, inclòs el trasllat forçat de nens del grup a un altre grup (art. 7)
En definitiva, la Declaració dels Pobles Indígenes compta amb 46 articles que asseguren un millor futur per als pobles.
Respostes de l'ONU a la crisi de les llengües indígenes

Accions clau de la UNESCO amb el Pobles Indígenes
* En conformitat amb les disposicions de la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes. La UNESCO promou l'educació plurilingüe basada en la llengua materna en contextos formals, no formals i informals. A Guatemala, la UNESCO dóna suport al dret a l'educació de les nenes indígenes.
El Programa de la UNESCO sobre els Sistemes de Coneixements Locals i Indígenes (LINKS) acull la Unitat de suport tècnic sobre els coneixements indígenes i locals de la Plataforma Intergovernamental sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (IPBES).
A l'Àrtic, LINKS treballa en col·laboració amb criadors de rens a Noruega, Suècia i la Federació de Rússia per contribuir a l'anàlisi transdisciplinari dels impactes del canvi mundial i l'adaptació. Els llocs del Patrimoni Mundial, les reserves de biosfera i la xarxa mundial de parcs geològics de la UNESCO constitueixen plataformes que reuneixen comunitats indígenes, governs i diferents actors interessats a cooperar per aconseguir una gestió sostenible.
La reserva de biosfera TSA Tué (Canadà) és la primera reserva de biosfera creada i gestionada íntegrament per un poble indígena: els sahtuto'ines. La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial reconeix la gran diversitat del patrimoni cultural dels pobles indígenes. Mitjançant l'aplicació de la Convenció, la UNESCO dóna suport a la transmissió contínua de coneixements, competències i pràctiques dels pobles indígenes, com ara la cosmovisió dels kallawayas (Bolívia), els ritus d'iniciació masculina dels massais (Kenya), el sistema dóna dels oromos (Etiòpia) i els coneixements dels hanis negres (Vietnam).
Presentació de l'Any Internacional de les Llengües Indígenes 2019
