ELS INDÍGENES d'AVUI.



Hi ha almenys 5.000 grups de pobles indígenes representant cultures diverses vivint en més de 90 països d'arreu del món. Si bé constitueixen aproximadament el 5% de la població mundial, representen sobre el 15% dels pobres del món.

Els pobles indígenes han contribuït a l'herència mundial gràcies a la seva experiència en la gestió d'ecosistemes i ens han aportat la diversitat entre pobles de diferent origen, amb una cultura, e història particular. 

Les 100 últimes tribus felises del món. 

Al planeta queden més d'un centenar de comunitats indígenes sense contactar, repartides a l'Amazònia, Papua Nova Guinea i l'Índia. La seva supervivència depèn que segueixin aïllades. 

L'Amazònia brasilera és l'àrea amb major quantitat de comunitats indígenes aïllades del món, segons l'ONG Survival Internacional. La Fundació Nacional de l'Indi (Funai), organisme del Govern brasiler encarregat de protegir als més de 800.000 indígenes que viuen al país, assegura que hi ha almenys 107 registres de la presència d'aquests grups, prop de 30 d'ells estan controlats - a la llunyania- per part de l'entitat. Els experts adverteixen, però, que cal gestionar amb cura les dades perquè no es basen en proves fefaents causa de què l'aïllament d'aquestes comunitats fa impossible dur a terme un recompte fiable."Es necessita investigar més: fa 10 anys es deia que al Brasil només hi havia 10 o 15 grups i aquesta xifra ha augmentat molt, hi ha d'haver més [comunitats] del que es diu", vaticina Fiona Watson, experta internacional i gran coneixedora de tribus no contactades. 

Perú es troba en segon lloc amb entre 15 i 20 pobles aïllats. Watson també destaca casos com el de Paraguai, on part del poble aioreo i altres clans viuen fora del bosctropical de l'Amazònia, a la regió del Chaco. "És un entorn molt diferent, però estan", confirmal'experta. A Bolívia, Equador i Colòmbia hi ha grups més petits, ja la part oest de Papua Nova Guinea (Oceania) se sap de l'existència de diversos pobles, encara que no s'ha aconseguit establir el nombre ni els llocs exactes on habiten. 


Brasil, Perú i Colòmbia són els països amb més experiència en la protecció dels pobles indígenes no contactats.

A la frontera brasilera de l'Amazones amb el Perú, va ser atacada a trets davant la presència de la policia i de la Funai. Ningú va resultar ferit, però aquest succés ha fet que augmenti la preocupació de les entitats de protecció de comunitats indígenes que ja temen les polítiques que pot prendre el president electe del Brasil, l'ultradretà Jair Bolsonaro. 

 

Casa abandonada.

Una maloca, una casa utilitzada pels indígenes de l'Amazones, abandonada per l'home conegut com l'Últim de la seva Tribu. La maloca està feta amb vegetació seca. 

Furat per amagar-se.

Fossa d'uns 2 metres de profunditat cavada per l'últim de la seva Tribu per atrapar animals o per amagar-se.


La Densitat de Població. 

 

Una de les reserves amb major densitat està en la població Mare de Déu, de la regió peruana on treballa l'organització FENAMAD. "S'han construït llocs de vigilància tocant al territori dels pobles indígenes a -Monte Salvat-, i la -El Diamant-, i s'ha contractat a altres indígenes que parlen la mateixa llengua que els no contactats". "Igual que hi ha guarda parcs que guarden arbres i ocells, ells monitore-gen a aquests indígenes en aïllament perquè no accedeixin estranys en aquests territoris". "Caminen pels boscos buscant empremtes i senyals com restes d'un foc o cases abandonades. També parlen amb els veïns ja contactats, que moltes vegades diuen: 'ah, vivim molt lluny dels nostres germans no contactats".


D'aquí ve la importància del monitoratge: per intentar minimitzar els riscos de contacte de persones que volen evangelitzar o dels que pretenen rodar un documental, i per descomptat, d'aquells que tracten de realitzar activitats il·legals com la tala d'arbres o extracció d'or en unes zones que, precisament per estar tan poc intervingudes, són molt riques en recursos naturals que cobegen les empreses extractores.


No es tracta d'entrar en contacte amb ells, sinó de realitzar una tasca dissuasiva per a qui ho intenti. "Els professionals del Ministeri de Cultura al Perú tenen protocols d'acció sobre què fer quan, els veuen sortir [als indígenes] de la reserva per alguna raó excepcional".


Gràcies al seu coneixement del llenguatge, han aconseguit escoltar-i identificar certes accions que marquen una voluntat del que volen fer. "A vegades han albirat indígenes, però és s'aproximaven amb fletxes apuntant cap amunt, en actitud desafiant. 




Més d'un centenar de pobles indígenes de tot el món han decidit rebutjar el contacte amb el món exterior. Són els pobles més vulnerables del planeta. Els pobles indígenes aïllats han desenvolupat formes de vida en gran part autosuficients i extraordinàriament diverses. Aporten una enorme riquesa a la diversitat humanaEls indígenes awás no contactats de l'Amazònia brasilera utilitzen la resina de l'arbre de la Maçaranduba per fer foc amb el qual il·luminar les seves llars i caçar a la nit. Són capaços de construir una casa a només unes hores, a força de lianes, fulles i branques d'arbres.


Els indígenes kawahivas no contactats construeixen complexes escales en els arbres per  cecol·lectar la mel dels ruscs i fabriquen trampes per pescar en els rierols que hi ha al costat dels seus campaments.Segons l'ONG Survival, el moviment global pels drets dels pobles indígenes, aquests pobles tenen una profunda comprensió del seu món natural basada en la seva saviesa botànica i zoològica, i demostren solucions úniques per a viure de forma sostenible. Molts dels fàrmacs que s'utilitzen en la medicina occidental tenen el seu origen en ells i han salvat milions de vides. Existeix una gran controvèrsia pel que fa a les poblacions indígenes, aquestes continuen patint racisme, esclavitud i aïllament. Des de la Unió Europea i Nacions Unides es denuncien aquestes pràctiques i es defensa que com a entitat multicultural, es protegeixin totes les pràctiques tradicionals, aprofitament dels recursos naturals, coneixement i la cosmovisió dels pobles i comunitats indígenes i s'eviti la seva desaparició. Aconseguir un món en el qual els pobles indígenes i tribals tinguin els mateixos drets i siguin respectats com a societats contemporànies.

Les dones indígenes 

La Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes va generar especial atenció sobre les necessitats i els drets de les dones indígenes i va instar protegir-les de la violència, aquestes dones continuen patint nivells desproporcionats de discriminació i violència. Més d'una de cada tres dones indígenes és violada al llarg de la seva vida. A més, aquesta població presenta una taxa superior a la mitjana de mortalitat materna, embaràs adolescent i malalties de transmissió sexual, inclòs el VIH / SIDA.

Hi ha aproximadament 185 milions de dones indígenes al món, pertanyents a més de 5.000 pobles indígenes diferents. Malgrat l'ampli consens internacional sobre l'important paper que juguen les dones indígenes en l'erradicació de la fam i la desnutrició. Encara hi ha limitacions en el reconeixement i exercici dels seus drets.
L'empoderament de les dones indígenes no només és un tema central, sinó també una condició necessària per erradicar la fam i la desnutrició al món. Per aquesta raó, és fonamental crear consciència sobre les contribucions que fan les dones indígenes per aconseguir la Fam Zero i involucrar a tots els interessats en l'eliminació de les barreres que impedeixen que les dones indígenes gaudeixin plenament dels seus drets.

¡Crea tu página web gratis! Esta página web fue creada con Webnode. Crea tu propia web gratis hoy mismo! Comenzar