ELS INDÍGENES DE L’AMAZONAS, SÓN LA MILLOR SOLUCIÓ AL DESCONTROL CLIMÀTIC.
Tres ONG adverteixen sobre el perill d'aïllament i risc per als Indígenes de Brasil.
Segons un estudi, els boscos protegits per indígenes van registrar menor pèrdua neta de CO2.
Les comunitats indígenes i les àrees protegides de la selva amazònica són "la millor solució" al canvi climàtic, de manera que els Governs haurien d'enfortir les seves legislacions en matèria ambiental i combatre "la impunitat" dels delictes a la regió, va indicar un estudi publicat ahir.
En l'estudi, publicat a la revista de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, els investigadors assenyalen que les comunitats indígenes de l'Amazònia "esmorteeixen" les emissions de carboni i exerceixen un "paper crucial" en la preservació de la biodiversitat.
"Per salvar l'Amazònia, els territoris indígenes han de romandre protegits", ha afirmat un dels investigadors, Steve Schwartzman, que va afegir que la investigació va detectar que les reserves indígenes "han reduït la desforestació i degradació" de l'Amazònia en els últims vint anys.
En
l'estudi, els autors van analitzar les pèrdues i guanys en carboni en el
període entre 2003 i 2016 i van dividir les pèrdues entre aquelles atribuïdes a
la conversió de bosc tropical -com la desforestació-, a la degradació per
impacte humà i de factors naturals.
Els resultats apunten que, en aquest període, la selva amazònica va alliberar al voltant de 1.290 milions de tones de diòxid de carboni a l'atmosfera, de les que els territoris indígenes van registrar la menor pèrdua neta de la substància.
El científic Wayne Walker, qui també va participar en l'estudi, va indicar que el treball va comprovar que "els boscos sota l'administració dels pobles indígenes i les comunitats locals" segueixen tenint "millors resultats de carboni que les terres que no tenen protecció".
Però els investigadors van alertar que les legislacions en matèria mediambiental s'han estovat en els últims anys i que els governs "estan debilitant les proteccions ambientals", "violant els drets indígenes" i "encoratjant la impunitat" davant els delictes ambientals perpetrats a la regió .
"La situació està posant en risc l'existència dels nostres pobles i els nostres territoris, que contenen els boscos més densos en carboni del món".
Si bé la investigació va ser realitzada abans de l'elecció de president brasiler, Jair Bolsonaro, que va arribar al poder l'1 de gener de 2019, els investigadors van advertir que la situació serà "cada vegada més urgent".
En l'estudi, els autors van subratllar que Bolsonaro, un capità de la reserva de l'Exèrcit, "va reduir encara més les proteccions" i fiscalitzacions en matèria ambiental i van destacar que la revisió de normes que regeixen el Fons Amazones, finançat per Noruega i Alemanya, va portar a una "efectiva paralització" d'aquests fons, destinats a la preservació del bosc més gran tropical del món.
"Les polítiques orientades al desenvolupament de Govern han desencadenat una nova onada d'acaparament de terres i especulació", contribuint als "recents pics de desforestació i els incendis generalitzats", van expressar els responsables de l'estudi a les terres indígenes. Així, els investigadors van concloure que "segueix sent una pregunta oberta" si les polítiques actuals del mandatari brasiler, "que tenen el potencial d'esborrar dècades de progrés", podrien ser inflo unides per "pressions polítiques en sentit contrari".
En la investigació van participar científics i experts del Centre d'Investigació Woods Hole (WHRC), de la Coordinació d'Organitzacions Indígenes de la Conca de l'Amazones (COICA), de la Xarxa Amazònica d'Informació Soci ambiental (RAISG), del Fons de Defensa Ambiental i de l'Institut de Recerca Ambiental de l'Amazònia (IPAM).