L’Amazònica, camí al desastre.

Els riscos a explotar terres indígenes i àrees protegides. 

A explotar les terres indígenes i àrees protegides de l'Amazònia s'adverteix dels riscos i  danys ambientals, així com el "genocidi, etnocidi i elucidi" contra els pobles originaris i habitants de les diverses tribus i ètnies de la zona.   

La presentació d'un projecte que el govern, busca que es permeti l'explotació de recursos minerals, petroli i gas, la construcció d'hidroelèctriques i l'agricultura en terres dels indígenes brasilers de l'Amazònia avui protegides per la llei, és preocupant i segons, els indígenes no podran vetar les activitats o projectes productius en els seus territoris. 

El projecte ha encès les alarmes entre els ambientalistes, que han recordat que l'Amazònia brasilera va perdre 9.762 quilòmetres quadrats de la seva cobertura vegetal entre agost de 2018 i juliol de 2019, la pitjor dada registrada des de 2008, i un 29,5% més gran que en el del mateix període anterior. 

Els líders indígenes també ressalten l'escalada de la violència contra els pobles aborígens i van recordar que reconeix els drets dels pobles indígenes, i volen ser consultats sobre qualsevol "projecte o decisió que pugui impactar o amenaçar" els seus territoris o manera de vida. 

Pocs entenen que la comparació amb la llei que va alliberar als esclaus fa més d'un segle, i la majoria dels experts adverteixen sobre els greus danys ambientals que podria causar aquesta iniciativa, i deixant amb això en la corda fluixa la vital importància de la zona Amazònica en la regulació del clima de la planeta. 

Els indígenes, que tampoc van comprendre el significat d'aquesta "alliberament, el somni que és el seu malson i significa el seu extermini. Perquè la mineria porta mort, malalties, misèria i acaba amb el futur de la descendència indígena", va dir Sonia Guajajara, coordinadora de l'Articulació de Pobles Indígenes del Brasil.

Un cop degradat el bosc, es torna més susceptible als incendis, el que pot conduir a una pèrdua encara més ràpida de les reserves de carboni en el futur, afirma.

A l'Amazònia, el 47 per cent de totes les emissions provenen de la degradació, i el percentatge és preocupant, ja que és un tema que no està inclòs en les polítiques públiques, segons l'estudi.

En 7 països de la regió (són nou, incloent-hi a França, per la Guaiana Francesa, que és un departament d'ultramar d'aquesta nació), la degradació forestal és la principal responsable de les emissions de carboni, amb un percentatge que oscil·la entre el 63 i el 85 per cent de pèrdues a cada país, segons l'estudi esmentat.

De mitjana, la degradació causa en tots els països amazònics el 75% de les emissions, amb excepció del Brasil i Bolívia, en què la dinàmica de l'ocupació

En els altres 7 països, inclosa Colòmbia, la pressió més gran prové de la tala selectiva, les carreteres, l'explotació petroliera i les mines clandestines d'or.

Tot i que les terres indígenes i protegides representen només el 10% de totes les pèrdues netes de carboni que van ocórrer a l'Amazònia en 2016, la situació tendeix a agreujar-se, indica l'estudi.

Juntament amb els oceans i boscos, els sòls són un dels majors dipòsits de carboni de l'planeta, però les reserves van disminuint per la desforestació, l'agricultura intensiva i les males pràctiques agrícoles associades.

En conseqüència, "una gran quantitat de carboni s'emet a l'atmosfera en forma de CO2 i contribueix a l'escalfament global", segons l'Institut d'Investigació per al Desenvolupament (URD) ​​de França.

Els indígenes brasilers afirmen que s'han de preparar no només per "enfrontar a govern" de Bolsonaro, sinó també per a "reaccionar a la violència d'alguns sectors de la societat, que expressen de forma bastant clara el seu racisme".

"Volem, per damunt de tot, respecte a les nostres vides, les nostres tradicions, els nostres costums i a la Constitució Federal, que protegeix els nostres drets", van escriure en la carta al Congrés.
Demanen polítiques que garanteixin la "integritat física i moral" de les comunitats i els seus respectius líders i insten el Govern a assumir la seva responsabilitat per l'"enverinament de l'aire, sòl i rius" per l'ús irresponsable i descontrolat dels pesticides.

"Volem polítiques d'enfortiment d'alternatives econòmiques sostenibles per als nostres territoris", han subratllat.

Brasil posseeix el 56 per cent dels més de 8.514.000 de quilòmetres quadrats de l'Amazònia, que comparteix amb Bolívia, Colòmbia, Equador, Guyana, Guyana Francesa, Perú, Surinam i Veneçuela.

En aquests 9 països existeixen  3.344 territoris indígenes i 522 àrees protegides. A causa que les terres indígenes i zones protegides presenten "taxes més baixes de desforestació i degradació forestal, tenen menors pèrdues de carboni al llarg dels anys", afirma l'estudi abans esmentat, però el panorama canviaria si s'aprova el projecte de llei de Bolsonaro.

Per tot l'anterior hi ha preocupació mundial, i els indígenes, l'Església i ecologistes estan en peu de guerra per defensar els drets i la vida. Els primers consideren que van ser vulnerats els seus drets constitucionals, l'Església catòlica va rebutjar la iniciativa presidencial, i els ambientalistes de tot el món van entrar en estat d'alerta màxima.

Tots estimen que la decisió no només afectarà els pobles indígenes brasilers reconeguts -incloses les més de 110 tribus que, es calcula, encara viuen aïllades-, sinó que també perjudicarà tot el planeta.

El Consell Indigenista Missioner de la Conferència Episcopal del Brasil (CIMI) a firmar que la decisió de Bolsonaro, igual que altres relacionades amb l'Amazònia, i el nomenament de pastor evangèlic Ricardo Lopes Dies (els cognoms són en portuguès i s'escriuen així) com responsable de la Coordinació d'indis aïllats "són senyals evidents d'abandonament de la perspectiva tècnic-científica i del respecte al dret a una existència lliure d'aquests pobles, amb els seus propis usos, costums, creences i tradicions, en els seus territoris, degudament reconeguts i protegits".

Va denunciar, a més, que aquest respecte s'està substituint per "una orientació neocolonialista i etnocida, d'atracció i contacte forçat, amb l'ús del fonamentalisme religiós com a instrument per alliberar els territoris d'aquests pobles per a l'explotació per grans terratinents i miners".

Organitzacions defensores dels drets humans com Human Rights Watch alerten sobre les decisions de Bolsonaro pel que fa a l'Amazònia.

El president del Brasil els està donant "llum verda als grups criminals que estan destruint l'Amazònia i posant en greu risc als defensors de la vida", a firmar Daniel Wilkinson, director de Drets Humans i Medi Ambient de l'entitat, durant la recent presentació de l'informe 'Màfies a la Selva tropical".

Bolsonaro ha dit que "l'Amazònia no és patrimoni de la humanitat, sinó dels països que abasta", i ha reiterat en diverses oportunitats que són mentideres les denúncies dels ambientalistes sobre el perill que corren la regió i la seva importància per al món.

En presentar el seu controvertit projecte de llei va dir dels ambientalistes que "si un dia puc, confirmar a tots a l'Amazònia, ja que tant els agrada el medi ambient, i deixo als amazònics aquí, dins de les àrees urbanes".

El mandatari s'ha mostrat partidari de l'explotació econòmica de l'Amazònia des que va assumir la presidència del primer de gener de 2019, i hi ha firmat que no pretén crear noves reserves indígenes, ja que considera una "exageració" que els pobles originaris i ocupin prop del 14 per cent de tot el territori brasiler.

Els líders indígenes, per la seva banda, han anunciat que reprèn de l'Aliança Internacional dels Pobles de la Selva, integrada per comunitats d'Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, hi han assegurat que 2020 "serà un any de molta lluita "no només dels indígenes, sinó de tot el món per" la vida de la planeta".