Tribus indígenas de Panamá.
(Una experiencia inolvidable.)
He volgut viatjar, introduir-me i conviure amb les tribus indígenes de Panamà, amb els EMBARÀ i els KUNA, per saber i compartir amb ells, els seus costums, la seva forma de vida i subsistència, així com la seva organització social, i tambè per poder compartir la meva experiència amb els meus seguidors.
Una de les tribus dels Emberà la vaig localitzar -amb l'ajuda d'un guia local-, a l'oest com el Llac Gatún i en les àrees riberenques del riu Chagres i del que s'ha convertit en la zona d'entrada d'aigües del Canal.
Ens expliquen els indígenes "Emberà" que són nou
les comunitats, que es troben actualment distribuïdes en el districte de Panamà
i, concretament, a les conques dels rius Chagres i Gatún. De les 9
comunitats existents, quatre d'elles no accepten visites i cinc d'elles, no
només les accepten, sinó que han vist com les visites suposen
assegurar-se una sèrie de recursos econòmics importants per al seu desenvolupament
com a comunitat.
ELS EMBERÀ
Per arribar a la tribu Emberà del llac Gatún, ens vàrem traslladar amb llanxa pel riu Changres, per mitjà d'una selva tropical amb una elevada biodiversitat, observant la seva flora i fauna que viuen al bosc humit per la seva llera del riu i el llac. Abans d'arribar a l'assentament de la tribu Emberà, vam fer un petit recorregut pel Parc Nacional Chagres, observant la seva fauna on varen poder veure algunes espècies de micos que habiten entre els caimans.
La majoria dels, Emberà procedeixen de la zona del Darien (comarca coneguda com a Emberà -Wounaan que limita amb la frontera amb Colòmbia). Algunes comunitats darrerament en els últims 40 anys, han emigrat cap a zones més pròximes a Panamà City, i un dels motius d'aquest èxode, és per escapar del clima d'inseguretat presa sovint pels narcotraficants colombians, i amb la recerca d'un millor futur pels seus fills, amb més facilitat per als estudis i amb possibilitats laborals que s'ofereixen, cada vegada al districte de Panamà. La comunitat dels Emberà que vaig fer una estada i conviure amb ell, és de quatre famílies amb un total d'uns vint-i-dos pobladors dels quals, vuit són nens. Es tracta d'un poblat on en varen mostrar la cultura, artesania, vestimenta i manera de viure d'aquest grup ètnic. En podria pensar que la meva estada desvirtuaria la seva vida normal del cada dia, por la veritat és que encara que l'afirmació és parcialment certa, tot té els seus matisos. Els mateixos Emberà en comenten que se senten més purs i menys sotmesos als envits de la globalitat, és on la seva cultura té més risc de perdre. No només la llengua Emberà està en perill, sinó també la vestimenta pròpia, l'artesania que des de fa anys desenvolupen o les danses tribals cerimonials que han passat de pares a fills, generació rere generació i preservant la seva cultura. Encara que al principi en va ser difícil incorporar-me als seus circuits i costums, vaig tenir una gran ajuda de la comunitat per aconseguir que fos autosuficient. A petites llaurades que les famílies cultiven i que no és més que economia de subsistència, s'ha unit una senzilla organització de tipus comunal on la pràctica totalitat dels integrants de la comunitat tenen la seva comesa en el treball. Mentre uns s'encarreguen de confeccionar les canoes, altres són els responsables de la confecció i venda d'artesania, altres d'elaborar el menjar i altres de mostrar les danses tribals. En arribar ens rep un dels Emberà més joves de la comunitat, i després de fer de les presentacions oportunes, explica'n els orígens i motius fundacionals d'aquesta tribu indígena. La xerrada és molt interessant per connexes els, entretinguda i oberta a tota mena de preguntes. És així com ens expliquen que els Emberà es poden aparellar lliurement sense imposicions familiars ja sigui entre nois de la mateixa comunitat o d'una altra diferent. En aquest sentit, anualment se celebra un Congrés Emberà que ajunta a més de 3000 persones d'aquesta ètnia i on és fàcil que els més joves trobin parella. Ser bon caçador (tot i que cada vegada practiquen menys aquesta art) o saber construir bons habitatges es troben entre les arts més demandants per les joves, més enllà de l'atractiu físic, és clar. Em comenten, també, que cada vegada és més el respecte que el Govern panameny té per als grups indígenes i que, d'aquesta manera, no només se'ls permet viure i vestir segons la seva manera tradicional al mateix districte de Panamà, sinó que la seva llengua està protegida.
En passar per l'illa dels micos, els Titis, Capritxosos i Aulladors.
hi vàrem donar menjar als micos
El Poblat Emberà.
Des de ja fa un temps, els Emberà han aconseguit que una mestra imparteixi classes per als més joves de la comunitat, en el mateix poblat. D'aquesta manera, cada matí, els Emberà van a buscar a la mestra a l'embarcador del riu Gatún. Després de les lliçons, la
mestra és retornada a l'embarcador, ja que és resident a la comarca de Colom.
Després d'un petit esmorzar que les dones Emberá han preparat i que es compon de peix fregit (tilapia) amb patacons ens disposem a gaudir d'un petit espectacle on un grup ens mostren algunes de les danses tribals pròpies d'aquest grup ètnic . Al ritme de la música en què fan tocar dels seus instruments tradicionals baix acabar sent requerits per compartir ball amb els joves amerindis.
La seva vestimenta és del tot original, els homes porten una mena tapar cues o una petita faldilla dissenyada a força de comptes. Les dones, però, es vesteixen amb una tela a manera de pareo. En la seva part superior, porten una peça decorada amb monedes i comptes. Alguns dels Emberá, tant ells com elles, porten part del tors o els seus braços tatuats amb motius geomètrics, tot i que es tracta d'un tatuatge que té una durada d'uns deu dies i que és producte de la tinta negra que produeix la llavor del jagua , un arbre local. Sembla que aquests tatuatges no només tenen motius ornamentals sinó que procuren certa protecció contra els insectes.
I així en trets generals vaig transcórrer la meva visita i estada en el poblat Emberá, un dels grups ètnics més interessants de Panamà.
Els Emberá estan fent un gran esforç per preservar la seva cultura, llengua i tradicions i, al nostre entendre, val la pena visitar-los i perquè puguin seguir realitzant aquesta tasca.
El Xaman.
El Xaman compleix el paper central en la tribu dels Emberà. És el que dirigeix la comunitat i és el dipositari de saviesa. El Xaman que dirigeix aquesta tribu, és el fill del seu antecessor. Solen ser triats per famílies i anteriorment pels esperits (elecció divina), i s'han de sotmetre a un rigorós entrenament.
Entre les seves funcions estan comunicar-se amb els esperits per corregir els errors de la comunitat a la qual pertanyen, per la qual cosa també restauren l'harmonia entre l'home, el seu món espiritual i el món físic.
LES DANSES dels EMBERÀ.
