SIERRA NEVADA DE SANTA MARTA-COLÒMBIA:
TERRA DE NEU I INDÍGENES.
La Sierra Nevada de Santa Marta-Colòmbia, és una destinació turística i màgic on conflueixen la saviesa de la natura i del poble indígena.
A cada pas cap al seu interior és una trobada amb una bellesa i exuberància úniques al món.

La Sierra Nevada de Santa Marta és l'elevació més gran propera al mar, independent de la cadena muntanyosa dels Andes. Té tots els pisos tèrmics, des del càlid sec fins a les neus perpètues de desglaç neixen llacunes i rius, a 3.000 metres sobre el nivell del mar.

Al voltant dels 29 rius principals viuen innombrables aus i micos, i voladors que canten la banda sonora de la Serra. La UNESCO la va declarar Reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat, el 1979, donada la xarxa d'ecosistemes que alberguen innombrables formes de vida i que són llar de diverses comunitats indígenes. Aquesta imponent muntanya se situa en el nord de Colòmbia i ocupa els departaments de Magdalena, la Guajira i Cesar

NEU A  LA COSTA DEL CARIBE


A només 42 quilòmetres de les càlides platges del Carib colombià es troba un escenari meravellós i gèlid per a l'escalar fins neus perpètues. Els dos pics nevats més alts de la Sierra Nevada de Santa Marta són el Colom i el Bolívar, amb 5.775 metres d'altura, encara que es diu que el primer és un metre més alt que l'altre.

L'aventura comença en acte des de la ciutat de Valledupar fins Poble Bell i Sant Sebastià, poblat arhuaco. D'aquí, s'emprèn un camí a través de senders que porten fins a les llacunes i glaceres, als 3.000 metres d'altura, i quan la muntanya es fa més costeruda, es requereixen un excel·lent equip i gran experiència en muntanyisme per iniciar l'ascens.


LA CIUTAT PERDUDA.

La Ciutat Perduda de Colòmbia és més antiga que Machu Picchu i gairebé ningú la visita 

Enmig de la densa flora de la Sierra Nevada de Santa Marta i del seu Parc Natural, es troba la Ciutat Perduda o Parc Arqueològic Teyuna bressol dels Tayronas, cultura indígena prehispànica més avançada. La seva troballa va tenir lloc el 1976 per un grup d'investigadors, encara que ja un any abans guaquero l'havia descobert. Té al voltant de 13 hectàrees d'àrea. 

Quan els tayronas vivien, els diversos pobles indígenes de la Sierra Nevada de Santa Marta es comunicaven per mitjà de camins de pedra. habitaven bohíos circulars sense finestres i amb sostres de palma sobre terrasses de pedra.

ARTESANS DE LA NATURA

La riquesa de la terra de la Sierra Nevada proporciona als indígenes i artesans de la zona materials per crear objectes de gran bellesa. Es destaquen els tutu o motxilles tayrona, teixides per dones indígenes amb llana, fique i cotó. Les motxilles simbolitzen la creació de la vida.

Materials com el nacre, el coco, les llavors, les escorces, la tagua, l'os i el cargol entre altres materials s'empren en la fabricació de collarets, anells, anells, rellotges i polseres. Altres artesanies que es poden aconseguir són barrets vueltiaos (típics de la zona Carib colombiana), sandàlies, clauers, corretges, etc.

A més, amb pedra sabó tallada, totumo (fruit la closca s'endureix a l'assecar-se) i fang es fan elements per a decoració com ceràmiques, atuells, culleres, etc.Haz clic aquí y empieza a escribir. 

Reconèixer la diversitat

De comunitat a nació indígena. De comunitat a població LGBT. Parlar de temes LGBT conjugats amb els grups ètnics és una tasca necessària i, alhora, un que exigeix precisió en el llenguatge per reconèixer la gran diversitat d'aquestes persones que es denominen indígenes o negres i gais, lesbianes o transsexuals.

Darrerament, a Barranquilla he tingut lloc una trobada en què han participat; Ronald Céspedes, activista quewa de Bolívia; Virtut Epieyu; activista de les dones wayuu; Lucelly Torres, líder Arhuaca de la Sierra Nevada; i René Lindarte, líder gai wayuu de la Guajira, per tenir aquest diàleg que ha de guanyar cada vegada més espai en la societat. Ells, al costat d'experts i altres convidats especials, van protagonitzar el conversatoride contrastos i de diversitat sexual i de gènere en les comunitats indígenes, un esdeveniment inèdit sobre un tema del qual poc s'hi parla.
Aquest terme en quítxua amb el qual s'identifica Céspedes, qui també és conseller de la Xarxa Gai Llatí, no té traducció al català, però s'interpreta com "dos esperits". Amb aquesta identitat va ser amb la qual es va reconèixer des de nen.

LA CULTURA DELS INDÍGENES.

La cultura que va habitar la Sierra Nevada, Abans de l'arribada dels espanyols i la Colònia, va ser la Tayrona.Amb la conquesta, la seva població va ser del voltant un milió de persones i hi ha disminuït tantfins a desaparèixer. La comunitat Kogui ocupa la zona nord de la Sierra Nevada, a les valls dels rius Don Diego, Palomino, Sant Miquel i Ample. Els Seus Integrants viuen a cases circulars trucades bohíos i és regeixen sota l'Autoritat del Mamo, ANCIA que encarna el saber ancestral i és el pont entre l'espiritual i el Terreny. Avui, sobreviuen quatre comunitats indígenes que conservin diverses tradicions ancestrals i que sumin al voltant de 30 mil persones entre als Koguis, als Arhuacos, als wiwas i als Kankuamo.

El seu nom significa "CALID", la qual cosa és deu Probablement al FET que ocupin la zona aixa de la Serra. També vol dir "donar origen", "propiciar" o "engendrar". Una altra manera de cridar és Sanja, que significa natiu, indígena. Ocupin la zona de la Serra que està al departament de cessar, a prop de la frontera amb el departament de la Guajira També es coneixen com a ika o ijka i viuen ALS Valls alts dels rius Pedres, Sant Sebastià, Chichicua, Ariguaní i Guatapurí, al sud de la Sierra Nevada de Santa Marta.

El seu nom significa "CALID", la qual cosa és deu Probablement al FET que ocupin la zona aixa de la Serra. També vol dir "donar origen", "propiciar" o "engendrar". Una altra manera de cridar és Sanja, que significa natiu, indígena. Ocupin la zona de la Serra que està al departament de cessar, a prop de la frontera amb el departament de la Guajira També es coneixen com a ika o ijka i viuen ALSValls alts dels rius Pedres, Sant Sebastià, Chichicua, Ariguaní i Guatapurí, al sud de la Sierra Nevada de Santa Marta. La capital és DIU Nabusimake i queda a la zona central. La llengua que parlen és de la família chibcha. Són coneguts com a kankuaka, kankui o kankuané. Les Seves tradicions, idioma i cultura estan en un procés de recuperació intens, hi ha que gran part de la seva memòria sa perdut.  

¡Crea tu página web gratis! Esta página web fue creada con Webnode. Crea tu propia web gratis hoy mismo! Comenzar